Oh, fugissera Joventut,
tu ets i seràs al meu costat
sempre font de felicitat.
Tu ets el meu gran desig
per aconseguir el capritx
de no voler mai arribar
allà on la vida em fa anar.
Sense tu, anys acumularé
i sense remei et maleiré
per haver-me fet envellir,
i ara res podrà impedir
que a mi vingui la Mort.
Jo, esperit sense conhort,
tan gran serà la meva pena
que Ella de tal condemna
dubtarà al toldre’m la vida.
Joventut de mi deseixida,
desitjaré a cada estrella
allò que de tu em meravella,
allò que de tu visqué en mi,
així, et suplico, torna a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada