Codis de barres

Per fi ja tenia divuit anys, i, en Joan, abandonava per primera vegada l’orfenat. Les monges que es van fer càrrec d’ell li van explicar que els seus pares eren massa joves per cuidar-lo, i, per això, decidiren deixar-lo a l’orfenat quan només tenia quatre anys. Però, ara ja era tot un home i no li faltaven ganes de marxar per tal d’iniciar una nova etapa.

Així, com aquella cria d’ocell que emprèn el seu primer vol, s’havia de buscar per ell mateix la seva vida en un món desconegut. Marcat per la pobresa i per la manca d’estudis, ni allotjament ni treball va poder trobar. Aquell món funcionava de manera capitalista, i, com que es valoraven més les necessitats materials que les sentimentals, ell, que no estava contaminat per tot aquest sistema, es veié incapaç de comprendre’l. Així, per sort, se’n tornà a l’orfenat, es feu cuidador dels nens i els explicà, per tal de prevenir-los, com de boja és la societat.