Retrat de Gabriel Guasch

Uns ulls petits i quasi tancats són els millors observadors d’una realitat dibuixada a través de la poesia. A causa de la seva menudesa, difícilment es pot identificar el color, encara que la seva càlida mirada és capaç de copsar el mínim detall de qualsevol escena quotidiana i dotar-lo de valor. Així, tal i com diu Joan Cavallé, és «com si els seus versos sortissin d'un mirall on es projecta la vida».

Les seves orelles són grans, que, a més de percebre els sons, queden a joc amb les ulleres d’aviador ―ben graduades― de color negre. La rigidesa de la seva fisonomia, a simple vista absent d’expressió, es veu complementada amb la mobilitat de les mans, a vegades amb gest pensatiu, a vegades marcant el ritme del discurs. Les celles, amagades sota la gruix de les ulleres, ja són d’un color blanquinós, poc poblades de pèl, encara que la seva inconscient mobilitat fa que el front s’ompli de lleugeres arrugues que mostren quan el poeta pensa, riu, o simplement parla.

El nas configura, juntament amb el front, una línia recta vist des de perfil. És ample de baix i no massa més estret de dalt. La boca és petita, i els llavis poc perfilats articulen paraules senzilles i modestes, tot mostrant la humilitat i honradesa d’un poeta que des dels catorze anys ja va escriure la seva primera poesia, encara que les seves creacions no veurien la llum fins fa ben poc.

Gabriel Guasch ―fill de pagesos― gaudeix d’un dels millors regals que la naturalesa pot oferir. Molts joves comencen a patir a una edat prematura problemes de calvície. El nostre poeta de Valls, nascut el 1930, mostra pocs indicis de quedar-se sense cabell. Així, abundants pèls blancs i curts adornen el seu cap, i, com si el vent hagués bufat fort cap a un cantó, tots ells estan ben pentinats cap a una mateixa direcció.

A partir de la lectura de les poesies de Guasch, hom s’adona que es tracta d’un poeta exigent, culte, que llegeix a fons la literatura que arriba, que busca la novetat després d'assimilar els clàssics, i que hi reflexiona. Per això, Guasch s'endinsa en textos teòrics de T. S. Eliot, de Joan Ferraté, de J. M. Castellet, de J. E. Cirlot, de Joan Fuster, entre d’altres, i es converteix en un àvid lector de poesia.

Així, doncs, de la influència d’autors com ara Verdaguer, Narcís Oller o Maragall, el poeta vallenc es caracteritza per usar un llenguatge planer a l’hora de parlar de temes quotidians, ja que, en realitat, els seus poemes toquen temes actuals preocupants i molt profunds que graviten al voltant de la soledat, la recerca personal, la constatació del no-res i de l’absència, la vida i la mort, el record i la nostàlgia o la reflexió sobre el pas del temps. Així, entre les seves creacions destaquen les següents obres: Escric un cercle (1997), Paral·lels (1999), Conversa fora de context (2000), Implicació (2001), Mirades (2003), Descripció del blanc (2004), Vol (2007) i Paratges (2009). A més, ha participat en exposicions de poesia visual, reunida en el llibre Poemes de Gabriel Guasch (1973-1991).

Finalment, totes les seves obres literàries constitueixen una poesia militant i compromesa, reflex dels seus principis i valors, que, alhora, mostren que es tracta d’una persona aventurada i agosarada, un poeta admirable i lligat amb el país, amb el territori, amb el paisatge, amb l’individu, i, sobretot, amb la pròpia poesia.

Sílvia Jàvega València